Stripart

XXII mostra d’art jove d’horta guinardó del 1 al 14 de juliol del 2017
MaríaVictorel

Un espai en decadència, taques d’humitat, una llum tènue, el so és distorsió que inquieta i molesta.

L’obra posa en evidència la relació de poder que s’estableix entre les coses i les persones.

Durant els sopars i esmorzars familiars, el meu pare seia sempre en la mateixa cadira, el seu sacre i intocable lloc. Aquesta situació és representada en el vídeo. Les cadires són els cossos que lluiten per un espai, però després acaben com a objectes d’un sol ús. Com a cossos oblidats.

Es pot esborrar l’evidència del succeït?

María Victorel Jáuregui

Objetivo del sujeto

Segueix l'artista