Stripart és un festival de projectes artístics realitzats per joves creadors. El Centre Cívic Guinardó s’omple de propostes artístiques i de diferents activitats que ens apropen i ens mostren els múltiples llenguatges de l’art actual.

No man no problem | Mirada Pilot

Exposició itinerant
· Comissaris: ByE (Borja Moreno i Esteban Ferrer)
· Artistes: Sandra Calvo, Oscar Clarissó, Anna Roura i Jaime Relimpio.

 

No man no problem parteix de l’inconformisme contra el sistema actual, com una necessitat de buscar alternatives a les mitologies preestablertes: les prohibicions, la pàtria i els seus dogmes o les etiquetes imposades. Redefinim els agents de radicalització contraculturals per a mostrar una visió crua i propera de la societat. Aquesta crítica, alhora, estableix les seves bases en l’apropiacionisme i en el seu ús del llenguatge escrit com a mitjà per a transmetre el missatge a través de la videoinstal·lació, fotografia, brodat o escultura.

 

Lost Babies (2019), Anna Roura Fortet.

Hi ha una sèrie d’indicis que pressuposen la radicalització de l’individu, qui construeix el seu propi discurs basant-se en el rebuig dels valors, estigmes, etiquetes i actituds d’una societat conservadora. Recordem com temps enrere la cultura es concebia com una connexió entre allò diví i allò terrenal, vincle que molts van tractar de deconstruir buscant alternatives a aquestes mitologies preestablertes. Quan l’artista nega aquests estàndards morals i s’allunya del que és diví, es diu que genera obres nocives, marginals o profanes. Prenent el cas de La vía Láctea de Luis Buñuel (1969) trobem una manera de narrar des d’allò que és políticament incorrecte a través del pelegrinatge a la història de les heretgies. És, sota la premissa d’aquesta disconformitat, com s’articula No Man No Problem, on els artistes comparteixen la seva visió crítica contra els paradigmes clàssics i en favor d’un discurs reivindicatiu i contracultural.

 

Allò profund, inspirador i bell van ser reemplaçats per allò nou, diferent i lleig. […] Els estàndards van declinar fins que no hi va haver estàndards” va declarar Robert Florczak a Why is Modern Art so Bad? (2004) referint-se a la degeneració de l’art a partir de l’S.XX i a la seva radicalització amb les avantguardes, fet que ha continuat in crescendo fins a l’actualitat. En aquest sentit, veiem que allò que universalment s’entenia com estètic s’ha transfigurat completament en nous conceptes propis d’un postmodernisme radicalitzat de lliure pensament. Ara els tabús de la pàtria, el llenguatge, la por o la religió prenen protagonisme davant d’un futur que es presenta incert. Així és com, mitjançant l’ús d’eines pròpies d’aquest corrent, com l’apropiacionisme, els artistes trastoquen els models actuals. Tècniques com el brodat o la videoinstal·lació, banderes, ofertes de treballs o retrats de dictadors són susceptibles de ser apropiats per reformular el seu significat i narrar una crònica d’actualitat des dels marges. De la mateixa manera, els artistes de No Man No Problem tendeixen a expressar el seu missatge de manera explícita mitjançant l’ús de la paraula escrita, a través de cites devastadores, conceptes simbòlics o poètics, utilitzant el text com a imatge visual per distingir-se de manifestacions pamfletàries.

 

Els pelegrins de La Via Làctia inauguraren un camí a recórrer: els estàndards s’han ensorrat i ens enfrontem a un nou context que hem de reflectir i qüestionar.

 

Calendari de la mostra: 

Exposició virtual:

https://www.artsteps.com/view/5ffb6e5817b7221538553625

Activitats complementàries:

> Dimarts 19 de gener: LA VIA LÀCTIA: ANALOGIA DE LA CONTRACULTURA | Projecció i col·loqui. Al Centre Cívic Guinardó.

 

> Dimarts 23 de febrer: El Fanzine com a eina Disruptiva | Taller. Al Centre Cívic Guinardó.

 

> Dimarts 13 d’abril: Col·loqui entre artistes i comissaris. Al Centre Cívic Guinardó.

 

* Mirada Pilot és un projecte de comissariat emergent coproduït entre l’Espai Jove Boca Nord, el Centre Cívic Guinardó, el Centre Cívic Sant Andreu i el Centre Cívic Matas i Ramis.