-¿Cuántos están mirando directamente al fotógrafo?
– Solo la mitad.
Sis cossos queden uns segons en suspensió; el temporitzador de la càmera no culmina mai. Seuen al voltant d’una taula que sembla de fusta, però podria ser metàl·lica o fins i tot de plàstic. Omplen i buiden copes, riuen, i parlen de tot el que no volen parlar.
Sota la taula es teixeix un univers paral·lel que permet distorsionar els límits entre la realitat i el desig. La nit és llarga, potser infinita, sotmesa a les lògiques del laberint.
Curtmetratge inspirat en el relat “Laberinto” de Roberto Bolaño.