Ciutat fragmentada

Em perdo per Barcelona. Anestesiat pels fums de cotxe i amb el cap ple de no-silenci, penso en la idea de “ciutat”, sempre entesa com un element uniforme. Una trampa, un disseny laberíntic reproduït sistemàticament.

Monòtona i repetitiva: asfalt.

Monòtona i repetitiva: maons.

Monòtona i repetitiva: ciment.

De cop hi veig construccions inconnexes, façanes i colors desendreçats, blocs alts i baixos convivint.

Peces distribuïdes a l’atzar.

Aquell element uniforme ara està fragmentat.

La idea de desmuntar la ciutat arrela al meu cap.

En capturo fragments i els desencaixo creant tots aquells racons que no són, però que podrien ser.