¿Y si no pienso nada…?

Un diàleg entre cos i espai, intèrpret i espectador, interior i exterior, allò físic i allò mental. És una reflexió constant sobre la dansa, la posició de l’intèrpret i l’espectador i el fet inevitable de jutjar-nos a nosaltres mateixos i a l’entorn. És un bucle transparent, ple de sarcasme, autoreflexió, preguntes i associacions on es barregen cossos, estats i idiomes diferents. Un joc amb l’objectiu de trobar la quietud, el buit.