Eres lo que comes

La societat ens dicta el consum d’aliments d’origen animal com una cosa natural, com una cosa que has de fer per sobreviure. I jo dic, és sinònim de supervivència, alimentar-se a base d’animals malalts, adquirits còmodament fent una passejada pel supermercat? Fins a quin punt pots considerar real el teu benestar físic i emocional, si tens l’estómac ple de mort i tortura? És realment un “aliment” en estat de putrefacció, un aliment?