Efímera y recurrente

M’habita una ombra. Tanco els ulls com a portes que s’obren per a entrar als meus pensaments, i aquí la trobo, entre la vehemència i el fastig.Encara no la comprenc, però la càmera ens acosta.Utilitzant com a recurs el tenebrisme pictòric, l’obra està composta de petites natures mortes i alguns nus amb els quals represento, com a breus escenes, el joc de l’ombra. Ella, curiosa i confosa, intenta entendre com sortir al món conscient.Jo a penes l’aconsegueixo perquè ella és efímera. Però recurrent.