Deshora ha estat una obra amb moltes vides, plena de morts i renaixences, fins a arribar a la cura i construcció del resultat final. S’ha produït des de la necessitat personal de viure en l’hàbit de la pintura, des del refugi. Escolto la tela i li dono el que em demana, li dono el que em demano. Per això considero que l’obra i jo anem de la mà. Deshora forma part d’una sèrie d’obres en les que no hi cap la correcció, i ha estat sotmesa a moltes guerres, fins només ser rastre.