La nostra peça, Prometeu(s), pren com a base la tragèdia grega Prometeu encadenat, d’Èsquil. La idea és transportar el mite a l’actualitat a partir de la sàtira i a través de la veu de diferents referents socials i polítics que representen la visió clàssica de l’heroi-màrtir que, mitjançant el victimisme, aconsegueix constituir la ideologia de les masses. Aquesta intenció dramatúrgica culmina en forma de posada en escena donant pes a una reformulació del cor tradicional grec a partir de l’aprofundiment en llenguatges plàstics i físics a l’estil postdramàtic, així com als discursos contemporanis esmentats.