El sentido olvidado.

Partint d’observacions personals i seguint el discurs de Juhani Pallasmaa sobre la predominança de la visió en l’arquitectura contemporània (The Eyes of the Skin, 1996), traço l’ús dels sentits en un entorn contemporani urbà. Centro aquesta reflexió al sentit del tacte. És el tacte un sentit en perill d’extinció? Quant l’utilitzem? Continuarem tenint la mateixa sensibilitat als dits? Què significa realment la pèrdua d’un sentit per a l’experiència humana? La peça resultant d’aquesta reflexió és una invitació a redescobrir el món tàctil i fer del “sentit oblidat” un “sentit primari”.