La Roca del Dinosaure me la va ensenyar un monitor de l’esplai, quan tot just deuria tenir 10 anys, la sorpresa va ser quan em va dir que un s’hi podia enfilar. Un cop a dalt ens va explicar \u00e9s que van descobrir que la terra era rodona perqu\u00e8 si des d’un lloc elevat com aquell donaves una volta sencera sobre tu mateix senyalant l’horitz\u00f3 amb el dit, trobaves paissatge als 360\u00ba (qui sap si \u00e9s veritat, per\u00f2 a ulls d’un nen era fascinant entendre d’aquella manera que el que per tu era obvi alg\u00fa ho havia hagut de descobrir abans).<\/p>\n
Ja de m\u00e9s gran, m’hi he anat enfilant de tant en tant, ja sigui per compartir les vistes amb gent que m’importa, ja sigui per escoltar-me a mi mateixa. La veritat \u00e9s que un cop a dalt, si \u00e9s en companyia acaben sorgint converses molt interessants. Si estic amb mi la introspecci\u00f3 acostuma a ser molt sana.<\/p>\n
\u00c9s un rac\u00f3 que et permet sentir-te i estar amagat tot i est\u00e0 visible pels observadors. Sents tota persona que passeja pel cam\u00ed, sense mirar-los pot saber si van sols o acompanyats, si corren o caminen, si van amb un gos, amb nens o en bicicleta. Si tens bona o\u00efda tamb\u00e9 sentir\u00e0s el cant d’algun ocell. I mentre tot aix\u00f2 passa, tu est\u00e0s veient una vista privilegiada no nom\u00e9s de la muntanya que queda per sota teu, sin\u00f3 del poble, de l’autopista, del mar i de Barcelona.<\/p>\n
Tant \u00e9s l’hora que hi vagis que no t’ofegues de calor tot i que no sempre hi passi airet, si hi vas al migdia veus com la brillantor del sol juga amb les onades imperceptibles del mar; si hi vas al vespre, el veus amagar-se entre muntanyes i ciutat.<\/p>\n
Em fascina com un lloc tant a prop d’una ciutat tant concorreguda com Barcelona, permet estirar-te i empapar-te de vitamina D, tancar els ulls i transportar-te a absolutament qualsevol lloc; em transmet tranquilitat externa i interna, faci sol o tinguis tempestes internes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La Roca del Dinosaure me la va ensenyar un monitor de l’esplai, quan tot just deuria tenir 10 anys, la sorpresa va ser quan em va dir que un s’hi podia enfilar. Un cop a dalt ens va explicar \u00e9s que van descobrir que la terra era rodona perqu\u00e8 si des d’un lloc elevat com aquell donaves una volta sencera sobre tu mateix senyalant l’horitz\u00f3 amb el dit, trobaves paissatge als 360\u00ba (qui sap si \u00e9s veritat, per\u00f2 a ulls d’un nen era fascinant entendre d’aquella manera que el que per tu era obvi alg\u00fa ho havia hagut de descobrir […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[241],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/stripart.cat\/festival\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7458"}],"collection":[{"href":"http:\/\/stripart.cat\/festival\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/stripart.cat\/festival\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/stripart.cat\/festival\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/stripart.cat\/festival\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7458"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/stripart.cat\/festival\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7458\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7911,"href":"http:\/\/stripart.cat\/festival\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7458\/revisions\/7911"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/stripart.cat\/festival\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7458"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/stripart.cat\/festival\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7458"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/stripart.cat\/festival\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7458"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}