Decálogo de una señorita

Va néixer fa anys, un dia en una conversa amb el meu pare mentre feia els meus quefers domèstics. Quatre anys després, em va sorgir la intenció i la necessitat de portar a escena allò que des de petita havia, no sols viscut a casa meva, sinó en nombroses situacions en primera persona i en terceres, i que havia vist en moltes pel·lícules, sobretot, com ja és conegut, les mítiques de Disney; el paper de la dona en la societat patriarcal. 

La meva intenció és, des de la ironia, el sarcasme i la dramatització, plasmar uns valors en els quals avui dia molta gent continua creient, alguna cosa que encara està instaurat en el subconscient social. Així doncs, prenc com a partida el retrat d’una època de l’edat mitjana, amb la meravellosa música barroca de Couperin.

Tags:  Dansa