Manto de mí misma (2021) i Corsé I (2023) funcionen com a refugis poètics, emprant diferents teles serigrafiades amb material d’arxiu personal trobat. Es cusen, retallen i redistribueixen, creant una narrativa visual acumulativa. Jarrón de flores quemadas (2023), expandeix aquesta exploració cap a la ceràmica, utilitzant terres urbanes i elements orgànics. La instal·lació es tanca amb una peça sonora que crea una atmosfera envolupant, oscil·lant entre el corpori i l’immaterial. Aquestes obres comparteixen la intenció de capturar i preservar fragments de temps, lloc o experiència. Busquen immortalitzar l’efímer, fent servir tècniques que fan perdurar el que d’una altra manera seria perible. Conceptes com a unió, protecció i cura són recurrents en aquest procés, reflectint una cerca poètica de mantenir la integritat i la memòria a través de la creació artística.
Disciplina: Art multidisciplinari
SOBRE L’ARTISTA:
Àfrica Gómez actualment treballa com a directora d’art, escenògrafa i atrezzista a diferents produccions i teatres. No obstant això, es mou constantment entre processos creatius personals, precisament per aclarir les capes de la vida quotidiana i desembullar una mena de fil –la saturació d’imatges, l’acumulació, la rapidesa– que de vegades està massa embolicat. El seu treball personal intenta disseccionar el lloc on s’originen pensaments i acotar l’espai físic.