SANTA ISABEL

Santa Isabel construeix una narrativa visual a partir d’imatges d’ocells i altres animals associats als personatges d’una història intrafamiliar marcada pel suïcidi, les addiccions, el maltractament, les infidelitats i la repetició de traumes heretats. Cada fotografia funciona com un fragment autònom que, en conjunt, destapa els draps bruts i les dinàmiques de violència i culpa que es perpetuen dins la memòria i el llegat generacional. La peça no busca fugir del conflicte, sinó afrontar-lo i trencar l’espiral.

El projecte s’acompanya de material d’arxiu com ara fotografies, correspondència, diapositives original, cintes de casset i registres personals; així com d’objectes que materialitzen el relat més enllà de les paraules i la incorporació d’un cançoner com a material sonor que acompanya la narració emocional. La disposició dels objectes respon a una lògica de constel·lació més que no pas lineal, cada element és referenciat i classificat, com si es tractés d’un inventari clínic o forense de la memòria familiar. La instal·lació adopta la forma d’un espai immersiu i fragmentat, gairebé arqueològic, on cada objecte funciona com una evidència emocional. Aquests elements no operen únicament com a records personals, sinó com a rastres materials d’una història col·lectiva marcada pels mecanismes de transmissió del trauma; activant una memòria fantasmal on els viatges, els gestos quotidians i les absències adquireixen una nova lectura. Entre la memòria i la profanació d’allò heretat, la reconstrucció del relat es converteix en un exercici de veritat, consciència i reconciliació.

Disciplina: Arxiu fotogràfic