Arran de la pèrdua de memòria de la meva àvia, nombrosos objectes de la seva llar van anar perdent el seu lloc i la seva presència fins a convertir-se en elements prescindibles. Aquest procés d’abandonament els va conferir, paradoxalment, un valor renovat, ja que la seva exclusió no responia a la pèrdua de funcionalitat, sinó a l’oblit progressiu de la seva existència.
Desplaçats al marge de la memòria, aquests objectes van passar a formar part d’un territori simbòlic associat a allò que deixa de ser cuidat per haver perdut el seu sentit de permanència. Des d’aquesta perspectiva, l’obra proposa una reconsideració de la seva existència, retornant-los presència i visibilitat, tot conservant-ne les empremtes i les marques del temps que evidencien les transformacions sofertes amb el temps.
Disciplina: Conceptes escultòrics