Cipa

Aquest projecte celebra la feminitat alhora que aborda el desequilibri present en els espais d’art queer, que sovint se centren en el cos masculí i en els genitals masculins. En canvi, les representacions de cossos i genitals no masculins continuen sent molt menys visibles. L’obra convida el públic a reflexionar sobre com es representen els cossos en l’art i què revelen aquestes eleccions sobre actituds socials més àmplies.
Utilitzant les qualitats transformadores del tèxtil, la peça reimagina i honora la vulva. Cinc teixits diferents s’uneixen per donar forma a la vulva, situada sobre un llenç que reflecteix una varietat de tons de pell, amb pèl púbic cosit a mà que aporta textura. Al centre, una rosa de seda representa el clítoris, fent una suau referència a la llarga associació simbòlica entre les flors i la vulva.
El projecte també aborda el llenguatge. En polonès, a diferència del que passa amb els genitals masculins, no existeix un terme neutral o mèdic àmpliament acceptat per referir-se a la vulva. La paraula “Cipa”, tot i que cada vegada és més reivindicada per feministes poloneses, encara es considera sovint vulgar a causa del seu ús històric com a insult que implicava feblesa o covardia. Aquest buit lingüístic posa de manifest com els cossos femenins poden ser marginats no només en la cultura visual, sinó també en el mateix llenguatge.

Disciplina: art tèxtil