El treball de Carlos Klett (1997) es desenvolupa a través de processos experimentals, relacionals i performatius que deriven en l’objectual. La seva pràctica es caracteritza per la seva multidisciplinarietat, reivindicant-la com a medi natural de creació. La seva recerca orbita entorn del cos, la deshumanització, l’espiritualitat i l’antropocentrisme. Reflexiona sobre la realitat construïda sobre la base de les nostres capacitats biològiques limitades, mantenint un constant record de la nostra pertinença a la naturalesa, sota el qual subjau una proposta política basada en la desacceleració cultural, qüestionant la supremacia humana, el progrés i la divisió cartesiana occidental entre cos i ment.
Disciplina: Escultura / Instal·lació