Cuerpo de poeta

Cuerpo de poeta parteix de la idea que la poesia és, essencialment, moviment: un desplaçament d’A a B que ens commou perquè mobilitza. Això implica l’existència de C, un cos que relaciona i transforma. Quan dues mirades —dues C— es troben, alguna cosa ocorre: apareix el respecte. Perquè respectar és tornar a “spectare”. Així, la peça qüestiona la noció “escriure amb el cos” i es pregunta si és possible escriure sense més cossos.

Enfront d’una tradició lligada a la dansa, la proposta explora què succeeix quan el cos que es mou no és el del ballarí, sinó el de la poeta, entenent el poema com a gest corporal, desplaçament i acte d’atenció cap a l’altre.

Disciplina: Performance