Mocador al buit

Una peça dedicada a la reflexió sobre la tecnologia de la imatge i la defensa d’aquesta com a espai i mitjà, simultàniament, on secunda el mirar com a acte intencionat, especialment vinculat amb l’articulació del present contemporani, el qual habitem i construïm.

Mocador al buit proposa una reflexió sobre el doble lloc des d’on s’activa la mirada: allà on s’observa i allà on es projecta la imatge. La peça presenta un mocador que sembla respirar, un gest que actua com una pausa enmig del ritme vertiginós d’una societat que avança massa ràpid. Aquest moviment esdevé un exercici d’observació atenta, d’una invitació a deturar-se i escoltar allò que persisteix en el silenci.

El mocador en concret pertany a la meva mare, qui morí ja fa més de deu anys. En aquesta peça visual, per tant, es parla també de la importància de l’arxiu com a contenidor. El mocador es troba al buit, parlant de la necessitat -fregant els límits de l’obsessió- de conservar, d’un mantenir compartit i col·lectiu que recau en aquells objectes d’aquelles qui deixen d’estar-hi.”

Disciplina: interdisciplinar/ audiovisual