L’obra explora com l’absència de l’altre, provocada per torns laborals interminables, genera una compulsió consumista com a forma de compensació. La bossa de delivery esdevé símbol d’aquesta dinàmica: un objecte efímer que es repeteix i esdevé testimoni de la manca de conciliació familiar. El capitalisme, en dificultar aquesta conciliació, es retroalimenta activant mecanismes de compensació immediata. Transformada en ferro, la bossa reflecteix aquesta persistència, però cau en una paradoxa: en voler perdurar, perd la seva funcionalitat. El contrast entre el ferro, que es corroeix, i el tiquet inoxidable actua com a metàfora del pas del temps.
Disciplina: Escultura