Un trozo de algo

Al joier que em va regalar una amiga de la meva àvia, hi guardo un collar.

Cada nit me’l trec, el collar de la meva àvia Christa —ara meu—, i el deixo.

(De vegades, abans, penso si s’hi haurà quedat una empremta seva tancada dins la brillantor.)

Acostuma a caure al centre del cor, on les línies de la cúpula convergeixen.

Penso que els objectes que les van sobreviure se sostenen entre ells, com elles ho van fer.

Algunes nits, en deixar el collaret, me’n recordo.

Quan l’Inge —l’amiga de la meva àvia— me’l va regalar, em va caure a terra.

Fa uns mesos vaig veure que tenia bombolles a dins.

Potser contenen una mica d’aire d’algun lloc i d’algun moment.

Quina sort que no es trenqués aleshores, quan me’l van donar.

Guardo en una bombolla tancada un tros d’alguna cosa.

He fet un motlle de silicona del joier.

N’he fet un altre joier en aquesta habitació, molt per sobre del mar.

Si algú, algun dia, aconsegueix fer esclatar les bombolles, potser pensarà que jo flotava a 48?, metres del terra.

Hi sostinc les meves coses guardades: un esbós d’un nen dormint,

un fil de pescar que no faig servir per pescar,

l’aire d’hivern guardat entre la meva roba d’hivern (l’aire d’estiu, ara, pertot arreu).

He decidit combinar els dos joiers.

La tapa original de vidre i de base la reproducció de resina.

D’aquí a molt de temps, no hi haurà ningú que les sàpiga explicar.

Espero que ningú arribi a petar les bombolles per esbrinar-ho.

L’espai que aquestes obren al possible relat és, crec, més precís que l’aire que contenen.

(…) un trozo de algo

Mar de Alvaro

2025

Vidre i reproducció amb resina epoxi a partir de motlle de silicona.

10 x 10 x 4 cm

Disciplina: Escultura