Com un determinat paisatge pot modelar la corporalitat social? Què passa quan s’abandona la memòria i com a col·lectiu ens llancem al no-res? El Páramo, com a paisatge corporal, és manca de context i, alhora, és el context col·lectiu. Intentem donar veu a les desheretades, als cossos que neixen de l’amnèsia i que han de sobreviure en una contemporaneïtat que els omet. Ens hi submergim des del col·lectiu, la fragilitat i la vulnerabilitat, però també des del cos militar i la violència exercida sobre ells. Quines conseqüències té en els cossos actuals l’abandonament del cos històric?
Disciplina: Dansa