Dimecres 5 de Juliol | 20 h | Funció doble
Cherry, Sergi Rodríguez
Dansa (20 min.)
Cherry, ens acompanya en un viatge a través dels seus records de la infància. Ens submergeix en un oceà de tendresa on tot és possible, on tot hi cap, excepte els judicis i les pors. A través de la seva naturalitat i espontaneïtat ens ensenya que quan compartim des de l’amor podem arribar a ser tot el que vulguem ser i que l’únic que ens limita és el nostre imaginari. Ens embarcarem en aquest món a través de paisatges marins i la dansa. Podrem sentir la veu dolça que juga i que comparteix les seves aventures amb una figura materna que l’escolta i li ofereix un espai segur per explorar i descobrir-se a si mateix.
Pàramo, Cia. Némesis
Dansa (40 min.)
Com un determinat paisatge pot modelar la corporalitat social? Què passa quan s’abandona la memòria i com a col·lectiu ens llancem al no-res? El Páramo, com a paisatge corporal, és manca de context i, alhora, és el context col·lectiu. Intentem donar veu a les desheretades, als cossos que neixen de l’amnèsia i que han de sobreviure en una contemporaneïtat que els omet. Ens hi submergim des del col·lectiu, la fragilitat i la vulnerabilitat, però també des del cos militar i la violència exercida sobre ells. Quines conseqüències té en els cossos actuals l’abandonament del cos històric?