Paisatge intern

Paisatge intern és un projecte fotogràfic a partir del qual l’artista explora la seva vinculació amb la natura i expressa el paisatge com una experiència que es tradueix en moviments i rastres, a través del llenguatge de la fotografia estenopeica.

Amb la càmera subjectada al cos, fotografia el paisatge amb uns temps d’exposició lents, a la vegada que això, li permet registrar el moviment de la seva respiració. El resultat és una fusió entre la petjada del cos i la natura, un mateix paisatge canviant, que apareix en latència des de la presa de la fotografia fins al revelatge d’aquesta.

A través d’aquest caràcter lent i processual de la fotografia analògica, el paisatge viatja a través de la foscor de la càmera al fotografiar-lo, passa pel revelatge —també a les fosques—, que després es converteix en positiu, i finalment surt a la llum, de nou. Es tracta d’un procés en què el blanc i el negre, la llum i la foscor estan en diàleg constant. Un diàleg entre negatiu i positiu, entre inspirar i exhalar.

Paisatge intern és el procés d’habitar el paisatge fins a manifestar-lo a través de la imatge. És el diàleg viu i latent entre la natura i el cos que l’habita.

Disciplina: Fotografia