La senyora Cecília és de l’interior d’algun lloc amb estacions. Va néixer sota la calor d’un migdia d’agost, segons li va explicar la mare. Encara és jove, però no tant. Va parir 5 fills als quals, mancant temps, els va deixar ser el que van voler, encara que els llaurés a cops “pa´que fueran buenas personas y de izquierdas”. Després de la mort del seu marit (que li donava unes bones pallisses a ella i als nens), va decidir gaudir del seu primer estiu sola i es va deixar ser la diva que totes portem a dins. Es va mirar al mirall reconeixent allò que “mi Diosito” li havia donat i per molt grossa que fos, estava sana i salvada.
Disciplina: Pintura