Intención-fallo-belleza

Un joc: com quan de petits xiuxiuejàvem a l’orella paraules que mai no arriben iguals a l’altra banda, una arracada representa físicament aquesta transició, ampliant la distància amb la traducció. Cada paraula passa de persona en persona, bilingües o poliglots, sense contacte amb l’anterior, creant una xarxa de significats i simbologies que es transformen de manera contínua i poètica. A partir d’això, es materialitzen amb filferros de diferents colors i acabats, segons la simbologia de cada paraula. Com una imatgeria de la comunicació i del seu error, el resultat són arracades contínues i modulars, que es poden utilitzar entre persones, entre boca i orella, entre boques, etc., i enganxar i desenganxar mitjançant ganxos que recorden els símbols de ¿?, en un dubte permanent. Finalment, una fotoperformance captura l’objecte en la seva potència artística de connector.

Disciplina: Fotografia, instal·lació