STRIPART és una plataforma de suport a la creació jove i emergent impulsada pel Centre Cívic Guinardó. A través d’una convocatòria oberta, el projecte dona espai a artistes emergents de diferents disciplines per presentar els seus treballs en una gran mostra col·lectiva i una programació d’arts vives durant el mes de juliol. Més enllà de l’exhibició, Stripart ofereix espais de formació, orientació professional i connexió amb el sector artístic, consolidant-se com un espai de suport, experimentació i impuls de l’art emergent contemporani a Barcelona.

Transmutacions

A càrrec de Marina E.G.
Transmutacions

Del 7 de febrer al 5 de març de 2019

 

Marina E.G. (1991) és artista emergent, visual i performer. Els seus projectes, l’origen dels quals són experiències personals i/o interessos específics, són abordats des de la creació intuïtiva i interdisciplinària -arts plàstiques, poesia, accions i instal·lació, entre altres-, la investigació artística o teòrica, així com des del cos. L’objectiu dels seus processos artístics és entendre les vivències des de la seva complexitat i distanciar-se’n en un intent de traspassar allò personal i íntim al col·lectiu i públic. Per altra banda, també és membre actiu del col·lectiu artístic K.G.G. (Kitchen Guateque Group) junt amb altres artistes com Carmina P. Soriano, Diego G, Joanna Empain, Laura Valencia Lozada, Marta Rosell Chust i Roc Domingo. El K.G.G. organitza trobades amb diversos artistes i/o agents culturals als quals conviden a participar d’una sèrie de propostes la funció de les quals és subvertir algunes tradicions com l’amic invisible nadalenc o el Sant Valentí. Alhora que els conviden a compartir les seves experiències, propostes artístiques i culturals al voltant del tema proposat i d’una taula amb menjar.

En aquesta ocasió Marina E.G presenta un work-in-progress que inicià a principis del 2018. Així, exposa Transmutacions, una instal·lació constituïda per peces híbrides, acoblaments de silicona, pintura acrílica i fragments de branques suspeses enlaire. Malgrat que les transmutacions són peces individuals fetes amb branques fracturades que ha recollit d’alguns arbres de la ciutat, aquestes conformen una unitat en l’espai, un Tot que remet a un bosc invertit com a metàfora d’una comunitat.

Transmutacions forma part d’un projecte més gran que encara està en procés de creació. Per això, la present instal·lació dialoga amb dos mites de Les Metamorfosis d’Ovidi, el de Dafne i Apol·lo i el d’Hermafrodit, els quals han estat intervinguts per mitjà d’una performance. Aquesta part del projecte, encara en fase d’experimentació, pren com a referent el llibre Teoria King Kong de Virginie Despentes, i, en especial, la cita <<A Les Metamorfosis d’Ovidi, sembla que els déus passin l’estona perseguint dones que no hi estan d’acord, obtenint el que volen per la força. Fàcil, per a ells, que són déus. I quan elles es queden embarassades, és contra elles que les dones dels déus es vengen. La condició femenina, el seu alfabet. Sempre culpables del que ens han fet. Criatures considerades responsables del desig que susciten.>> Així doncs, a través d’una performance que posa en relació mitologia, pensament contemporani i creació, l’artista exposa el seu rebuig vers la ideologia que està implícita en els mites d’Ovidi.

A través d’aquest work-in-progress, Marina E.G. explora el concepte de dualitat, l’arquetip de l’arbre com a metàfora de l’individu, la simbologia del bosc com a metàfora de la comunitat, així com el significat de les branques, les arrels i el tronc en el context de la proposta. Emprant el llenguatge simbòlic intenta reflexionar al voltant dels efectes del sistema capitalista i patriarcal sobre la relació que mantenim amb la natura i amb els nostres cossos i ments.

Branques mortes són bocins perduts d’una ànima patriarcalment fracturada, que es pregunta abans on està l’arbre en lloc d’on està el seu bosc (on està el meu cos? I el teu?). Aquestes eren les deixalles de persones ofegades en ‘rels enquistades, ofegades per interessos extrínsecs a si mateixes.

 

Reconstruir les branques trencades, oblidades, reduïdes a cendres al peu del tronc (a força d’explotació!). Reconstruir i obrir l’espai al cos de qui necessita ser gran. Reconstruir i obrir els espais als cossos de les qui necessiten ser grans, infinites, volàtils i enlairades com els híbrids d’aquest bosc.

 

Per arrelar-se, cal desarrelar-se, situar-se als intersticis de la dualitat: entre el cosmos i la terra, entre l’altre i el jo, entre la màquina i l’organisme, la natura i la cultura, la raó i la intuïció, l’acció i l’espera, les branques i les arrels. Entre la sonoritat i el silenci.

 

Per arrelar-se, cal desarrelar-se, situar-se entremig del femení i el masculí, la realitat i la ficció, l’humà i l’animal, l’infant i l’adult. Entremig d’allò personal i polític, de l’individu i la comunitat. Reconciliar-se amb tots els elements.

 

Créixer com l’arbre és ser d’or. Fer-se d’or és ser bosc. Ser bosc és poder estellar la terra podrida pels aires, rebentar-ho tot! Crear-ho tot!

 

 (Text poètic que recita Marina E.G. durant la performance en la qual intervé els dos mites d’Ovidi)

 

 

 

Stripart és un festival de projectes artístics realitzats per joves creadors. El Centre Cívic Guinardó s’omple de propostes artístiques i de diferents activitats que ens apropen i ens mostren els múltiples llenguatges de l’art actual.