L’argila, en la seva més humil representació, és un material amigable, bell, però també complex; i és aquesta complexitat la que convida a una respectuosa exploració.
Per naturalesa humana tendim a associar expressions i trets facials a característiques de la personalitat, vinculant totes dues concepcions culturals que desenvolupem d’acord amb el nostre context. N.N., o nomen nescio (sense nom en llatí) és una aproximació sense gènere o raça, a través de la manipulació d’aquest amigable material.
Com d’arrelats estem als nostres prejudicis personals, per a dipositar conclusions en rostres-no rostres?