(…)

Instal·lació basada en un equilibri de contraris. Qüestionant la relació de termes oposats s’arriba a la percepció que no pot existir l’un sense l’altre. No hi ha infinit sense un punt al qual mirar.Aquesta caixa il·lusòria es nodreix d’aquesta idea. Es camufla i es construeix a partir del buit. S’expandeix de dins cap a fora i s’observa de fora cap a dintre.Hi ha quelcom de familiar en ella…, però és de naturalesa estranya. En aquesta eterna dualitat es manté en equilibri, sobre la corda fluixa, tan contradictòria com la naturalesa humana.