No hay escapatoria. Jamás. La única forma de salir es entrar.

Tornar a mirar.

Una mirada constant i curiosa,

fascinada pel que succeeix

al seu voltant i en el seu interior.

Llocs que normalitzem

pel sol fet d’estar

en el nostre dia a dia,

quan en realitat amaguen

tot un entramat de detalls.

Ser conscients d’on estem.

Crear un vincle amb l’espai.

Observar quina relació tenim amb el lloc

i com ens movem en ell.

I ara que ja saps on estàs,

és l’hora de sortir.