Genealogía del no lugar pretén exercir pressió sobre la idea del “no lloc”. Trobem entre els espais urbanístics “els llocs antropològics” i “els no llocs”, els quals mai no existeixen de forma pura sinó que es barregen. Però, què passa amb els llocs arquitectònics on la interacció de l’home és pràcticament nul·la, ni són un lloc de transitorietat? Aquells espais arquitectònics que van ser començats a estructurar-se amb una idea ben clara i que abans d’assolir-ho, han estat rebutjats. Les estructures arquitectòniques inconcluses són un fenomen que actua com a reflex del caràcter individualista i impersonal de l’home de les societats contemporànies.

Tags: dibuix