VANDA

María Pía Anita Vanda Spada, té tants noms com cares. La meva àvia és filla de la guerra, italiana del nord i una mica gitana. De noia m’aterria la idea de fer-la enutjar. Avui tot el que sento és amor i agraïment. Em torna boja amb la seva bogeria i els mil cigarrets que fuma al dia. En la seva adolescència practicava espiritisme i sempre li va preguntar als morts quan moriria. Segons van parlar, aquest és el seu últim any.

Amb els seus 85 anys complerts em vaig embarcar en l’odissea de retratar-la i així despullar una de les relacions més intenses de la meva vida: és la meva àvia, però pot ser la de molts. El registre es torna homenatge amb un tros de la meva ànima en cada imatge. Això és per a ella. Desarmant-me d’amor.

Tags: Fotografía