Estepa de mar És la fusió de dos escenaris totalment oposats, però intensament vivenciats durant una part de la meva vida. Va ser l’any 2017, quan caminant en paisatges agrestos del sud de l’Argentina van començar a dibuixar-se preguntes que després van prendre forma d’idees. Què passaria si de sobte, en aquesta mar de plantes patagòniques, sorgís a la llunyania, camuflada en el moviment d’aquest mantell espinós, una nedadora? I si fos algú surfejant aquests matisos? I què passaria si una banyista s’animés, per fi, i es donés un refrescant bany estepari? Serà un estiu sec. Has portat vestit de bany? Tags: Fotografía   Més

El espacio que nos separa Com es materialitza un diàleg? Dia a dia ens trobem conflictes que ens fan qüestionar diferents idees entorn de la societat, l’art, la política… Encara que tots aquests àmbits tinguin una càrrega informativa important, els diàlegs que es generen entre espectador i àmbit artístic poden portar a plantejar idees i qüestions amb una càrrega conceptual més complexa. Aquesta obra es compon d’una sèrie de natures mortes on visibilitza el diàleg entre peça i visitant en un context artístic, aquest suposa el reflex dels diferents nivells d’enteniment de l’obra que estigui en exposició amb el mateix visitant. Tags: Fotografía Més informació

Decconstrucció És un conjunt de fotografies verticals que persegueix la creació de noves composicions geomètriques mitjançant llocs quotidians, buscant una visió alternativa. La majoria d’aquestes imatges són captades en localitzacions simples, on freqüentment transita gent, no obstant això, no atreu la seva atenció per la seva senzillesa o el seu caràcter corrent. Reutilitzo línies, formes i colors per construir noves imatges totalment diferents. Buscant l’objectivitat del seu visionat enfront l’associació habitual d’aquests. Alguns dels materials, que conformen la composició de les fotografies són elements pròxims, deconstruïnt la seva funcionalitat per a donar-li una nova funció i barrejant la quotidianitat amb la innovació. Tags: Fotografía Més

Material Girl Vol ser un projecte sobre la reproductibilitat i l’excés. Les tècniques empleades en les arts gràfiques em permeten establir vincles entre la paradoxa de l’obra artística seriada i els sistemes de producció mercantils. El paisatge com a zona d’afectació humana també té un paper important: Més enllà de la fàbrica de Cacaolat, al polígon de Santa Coloma hi ha vistes a la cimentera. Ascó és Springfield. Els robots d’Amazon llisquen sobre el paviment del magatzem preparant la teva comanda. En un taller de Yiwu cusen estelades sense saber res del procés, “la rojigualda” i banderoles de Donald Trump. Els contenidors s’apilen

Líquidos a la deriva En aquesta instal·lació titulada ”Líquidos a la deriva“ els objectes (diversos envasos d’un sol ús), representen l’aigua, l’element indispensable per mantenir la vida humana, i es col·loquen sobre un rai com si anessin a la deriva donant-nos a entendre que estem en una situació d’emergència com el canvi climàtic i l’extinció massiva. La sorra que podem veure sota el rai és l’oposició de l’aigua: sequera i destrucció. La semblança dels objectes amb la ceràmica ens fa pensar en fragilitat i crisi, i el blau, color que per a l’artista vol dir una cosa divina, representa el contrari,

Quiero Jugarte No Solo Transitarte És un projecte que neix de la necessitat de compartir una experiència, de provocar un canvi en el com i perquè transitem el carrer. Aquesta edició vol, a través del joc, posar èmfasi a les problemàtiques socials de Barcelona. Com entenem el carrer? Som realment conscients que l’espai públic és un lloc per a allò quotidià, la transformació i la revolució del pensament? A través de l’art urbà es convida a l’usuari a intervenir a diferents llocs dels carrers de la ciutat. Amb un total de cinc missatges, en format estèncil, es vol visibilitzar i fer reflexionar com

#13 Ens convida a reflexionar sobre la nostra idea de la mort. Com el nostre entorn, la família, l’escola o la religió, ens inculca les seves idees sobre aquest tema tant tabú. Celebrem néixer i tenim por a morir, però la vida no és més que totes dues etapes.Som capaçxs de crear una realitat, mitjançant el nostre imaginari. Crear un personatge ens ajuda a sentir des d’un altre punt de vista. Aquest és un viatge on connectar amb tu mateix, les emocions i el que generen dins teu. Com a dissenyadora de vestuari, i actual estudiant d’artteràpia Gestalt, poso a disposició

Despertares És una proposta de dansa i performativa on s’explora la foscor i la frontera que separa els estats de somni i vigília. Endinsant-se a les zones més lúgubres de l’experiència humana, es mostra un cos que s’articula en un espai on la frontera entre la realitat canònica i l’imaginari queden desdibuixades i sobreposades, amb la voluntat de percebre el dolor i la por des de la seva organicitat. Sigui com sigui, la por ens acciona. Tags:  Dansa Més informació de l'artista en: /*! elementor - v3.6.5 - 27-04-2022 */ .elementor-widget-social-icons.elementor-grid-0 .elementor-widget-container,.elementor-widget-social-icons.elementor-grid-mobile-0 .elementor-widget-container,.elementor-widget-social-icons.elementor-grid-tablet-0 .elementor-widget-container{line-height:1;font-size:0}.elementor-widget-social-icons:not(.elementor-grid-0):not(.elementor-grid-tablet-0):not(.elementor-grid-mobile-0) .elementor-grid{display:inline-grid}.elementor-widget-social-icons .elementor-grid{grid-column-gap:var(--grid-column-gap,5px);grid-row-gap:var(--grid-row-gap,5px);grid-template-columns:var(--grid-template-columns);-webkit-box-pack:var(--justify-content,center);-ms-flex-pack:var(--justify-content,center);justify-content:var(--justify-content,center);justify-items:var(--justify-content,center)}.elementor-icon.elementor-social-icon{font-size:var(--icon-size,25px);line-height:var(--icon-size,25px);width:calc(var(--icon-size, 25px) + (2 * var(--icon-padding, .5em)));height:calc(var(--icon-size, 25px) + (2 *

Regressió És un mecanisme de defensa que consisteix a tornar a una fase anterior del desenvolupament o del Jo en resposta a una frustració de la satisfacció. Implica el retorn a un funcionament o a un estat psíquic més obsolet, a modalitats defensives primitives o el retorn als primers objectes relacionals, viscut com tranquil·litzador davant de l’angoixa creada per dificultats o conflictes actuals. L’obra planteja un qüestionament sobre la regressió a través d’una instal·lació: la frustració experimentada quan el procés de retrocessió ofereix el mateix nivell d’opressió que el present degut a una càrrega negativa del passat. Fent així inviable la superació del

Decálogo de una señorita Va néixer fa anys, un dia en una conversa amb el meu pare mentre feia els meus quefers domèstics. Quatre anys després, em va sorgir la intenció i la necessitat de portar a escena allò que des de petita havia, no sols viscut a casa meva, sinó en nombroses situacions en primera persona i en terceres, i que havia vist en moltes pel·lícules, sobretot, com ja és conegut, les mítiques de Disney; el paper de la dona en la societat patriarcal. La meva intenció és, des de la ironia, el sarcasme i la dramatització, plasmar uns valors en