Le Claud
Vinculum És una performance que mitjançant dos intèrprets, dues espelmes i un fil, pot representar un procés de transformació i de dol a causa de la separació amb una persona. Vinculum permet projectar i mostrar com la separació pot ser un procés llarg, dur i canviant. Tot això mitjançant amb una imatge resilient que es presenta a l'espectador per així donar-li una oportunitat per veure's reflectit en aquesta etapa canviant. Un projecte que representa un procés liminal nascut a partir d'un ritual existent. Dono les gràcies a tota la gent que m'ha volgut compartir les seves històries sobre el seu procés
EKI
Ni chico ni chica, chicken a càrrec d'EKI Aquests exercicis performatius actuen com a materialització corpòria de pensaments, reflexions i qüestionaments que sorgeixen entorn de la manera d'esdevenir del cos i la identitat, en un context d'actualitat sota un marc regulador cis-blanc-hetero normatiu. Dissabte 2 de Juliol | 21 h Durada: 1h /*! elementor - v3.6.5 - 27-04-2022 */ .elementor-widget-image{text-align:center}.elementor-widget-image a{display:inline-block}.elementor-widget-image a img[src$=".svg"]{width:48px}.elementor-widget-image img{vertical-align:middle;display:inline-block}
JUAN SEBASTIAN HERNÁNDEZ HUERTAS
10cm Aquesta obra explora el cos com a dispositiu mediador entre nosaltres (subjectiu) i larealitat. En especifico sobre l'experiència de realitat de l'artista i com el seu coscondiciona el seu habitar. 10 cm és la distància on l'artista pot veure nítidament sense les ulleres. Igual que és la distància en què es pot veure el contingut de la imatge que emet el projector, a l'obra. La qual consta d'un projector a una alçada de 170 cm, modificat amb una lupa.Tags: Instal·lacióMés informació de l'artista en: /*! elementor - v3.6.5 - 27-04-2022 */ .elementor-widget-social-icons.elementor-grid-0 .elementor-widget-container,.elementor-widget-social-icons.elementor-grid-mobile-0 .elementor-widget-container,.elementor-widget-social-icons.elementor-grid-tablet-0 .elementor-widget-container{line-height:1;font-size:0}.elementor-widget-social-icons:not(.elementor-grid-0):not(.elementor-grid-tablet-0):not(.elementor-grid-mobile-0) .elementor-grid{display:inline-grid}.elementor-widget-social-icons .elementor-grid{grid-column-gap:var(--grid-column-gap,5px);grid-row-gap:var(--grid-row-gap,5px);grid-template-columns:var(--grid-template-columns);-webkit-box-pack:var(--justify-content,center);-ms-flex-pack:var(--justify-content,center);justify-content:var(--justify-content,center);justify-items:var(--justify-content,center)}.elementor-icon.elementor-social-icon{font-size:var(--icon-size,25px);line-height:var(--icon-size,25px);width:calc(var(--icon-size, 25px) + (2 * var(--icon-padding,
ESTHER SOLÉ
GRACIAS POR ESTAR És una proposta expositiva que materialitza, sintèticament, un marc d’investigació processual entorn l’articulació de corporalitats afectives. El treball neix de la intuïció en forma de premissa: “estar és una forma de fer”, i, a partir d’aquesta tesi, s’inaugura una pràctica de recerca situada des del 2020, i encara en desenvolupament, mitjançant una metodologia de trobades amb altres agents on la forma en què decidim posar els cossos en relació i acció (estar en, estar amb, com estar) ja és una manera de fer. La inquietud del projecte és la recerca de dispositius per generar comunitats temporals a partir de la