El amanecer de un cuerpo

És el registre d’una transició i la companyia mútua i propera durant 6 mesos. És el que intento expressar les sensacions que Elliot ha travessat. És el pes d’un cos que no pertanyia, la por i el dolor de la cirurgia, l’asfíxia de la faixa, l’adaptació a un nou cos i l’alliberament, lleugeresa i felicitat de poder, per fi, reconèixer-se. «Tornar-me un noi va ser un procés tan gradual com l’alba. Igual d’obligatori per la naturalesa de ser jo mateix, com la de la nit per ser nit. Inicialment imperceptible, personalment irreversible, impossible de mesurar, tan difús com el moment en què tornen els colors i s’acaba la foscor nocturna».

— Elliot Theodor

Tags: fotografia