Toda carne es hierba, toma lo que queda de mi

És tracta d’una obra que transforma el ritual quotidià de la infusió en un acte de comunió melancòlica. En buidar i reconstruir manualment cada bossa amb el seu propi cabell, l’artista materialitza una vanitas contemporània: el cabell, aquesta resta biològica que sobreviu al cos, es presenta com una bellesa seca i tallada que al·ludeix a la nostra naturalesa efímera. L’objecte deixa de ser un producte de consum per a convertir-se en un contenidor de temps, una prova tàctil que la identitat és, en essència, matèria destinada a esvair-se.

El títol proposa un lliurament romàntic absolut i gairebé espectral. Toda carne es hierba, toma lo que queda de mi és una invitació a posseir el que queda de l’ésser, el residual i l’íntim, després d’haver sacrificat la pròpia imatge. L’obra no busca nodrir, sinó dissoldre’s en l’altre; és un gest de sacrifici poètic on l’artista es fragmenta perquè l’espectador assimili la seva finitud. En la fragilitat del fil i el paper, se segella un pacte de vulnerabilitat: la promesa que, fins i tot sent ombra, el lliurar-se per complet és l’únic desafiament possible enfront de l’oblit.

Disciplina: Assemblatge