Respirar mel, suar cera

L’obra explora la relació entre matèria, temps i memòria a través del comportament físic de la mel. Parteix de la fascinació per la mel com a líquid i el seu fluir natural. Tres peces de cera d’abella modelades amb suaus ondulacions s’alcen com llengües que beuen lentament el nèctar que cau des d’un contenidor industrial. La cera, que a la natura existeix per contenir la mel dins les bresques, aquí esdevé alhora continent i cos sensible. Sense mel no hi hauria cera; sense cera, la mel no tindria lloc on reposar. Aquesta dependència mútua ressona com una metàfora de l’equilibri natural que sovint es veu alterat per l’artificial.

La mel escriu un recorregut que no pot accelerar-se ni controlar-se del tot, com una forma de memòria material. Cada gota deixa empremta i un residu que roman inclús quan el flux ha acabat. A terra, la mel cau, s’acumula, taca, s’asseca, convertint el moviment inicial en rastre i produint memòria.

Disciplina: Escultura